El secret islandès

Ara fa uns dies vaig veure aquests interessants reportatges sobre com Islàndia, i la seva capital Reykjavík , han fet front amb gran èxit a un greu problema social que afectava el  jovent durant  els anys 80s i 90s, per l’abús de drogues, alcohol i tabac:

How one country persuaded teens to give up drink and drugs” http://www.bbc.com/news/av/stories-41973296/how-one-country-persuaded-teens-to-give-up-drink-and-drugs

 Programa “Youth in Europe” http://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-38932226

El 1998, el 42% de població d’entre 15-19 anys abusaven de l’alcohol. Al 2017, només el 5%.

Reykjavík ha passat en només 20 anys de ser la pitjor capital d’Europa pel que fa a aquestes conductes entre els joves,  a la millor”, diu el seu alcalde Dagur Eggerston.

Aquestes dades van atraure la meva atenció de seguida, el tema és importantíssim. Les conseqüències del que es faci bé o malament tenen una repercussió en el futur. Les polítiques de joventut cal que s’apliquin i es reorientin a curt termini, ja que aquest grup d’edat és altament canviant i necessita d’un seguiment continu i de proximitat per que siguin efectives.

Però, com  han aconseguit reconduir la situació a Islàndia? En 5 punts clau, segons el mateix article:

  1. Toc de queda. Els menors de 16 anys no poden estar al carrer lliurement a partir de les 22h. La implicació dels pares i tutors ha estat total perquè es dugui a terme aquesta mesura.
  2. Compromís per escrit dels pares i tutors en temes importants com passar més temps amb els fills a casa, anar a dormir d’hora i adquirir hàbits saludables a la llar. Aquí les polítiques estatals de conciliació de la vida laboral i familiar ha influït també.
  3. Mantenir els joves ocupats Cada any s’entrega a cada jove un val de $500 per a activitats extra-escolars, com ara piscina, futbol, voleï, equitació, etc.
  4. Basat en el mètode científic Els nois/noies emplenen una enquesta cada any que s’analitza i serveix per avaluar indicadors i detectar allà on existeixen els problemes. Aquesta enquesta ha estat clau per l’èxit del programa.
  5. Implicació política L’ajuntament de Reykjavík gasta $100 milions cada any en activitats pel jovent.

Què fer? Buscar els diners i sobretot implicar a tothom (pares inclosos) és la clau”, diu l’Alcalde de Reykjavík.

Però analitzem Algunes dades interessants,  perquè no em va deixar de sorprendre molts paral·lelismes que al nostre municipi s’esdevenen, tan pels resultats com per la implicació:

Islàndia té un total de 332.500 Hab. (125.000 hab Reykjavík, és a dir, el 38% de la població del país viu a la capital).Santa Margarida i els Monjos és un municipi de gairebé 7500 hab.(0.1% de la població catalana, que és de 7.5milions).

 El 20% de la població de la Reykjavík té 0-14 anys, i el 13% de 15-24 anys. El 21,5 % de la població de Santa Margarida i els Monjos té entre 0-15.

Islàndia gasta en educació el 7.8% del seu PIB (La UE 5.1%, l’Estat Espanyol 4.3% i Catalunya el 3.7%). Santa Margarida i els Monjos, gasta en les partides d’ensenyament el  9,5 % del pressupost total.

 A Santa Margarida i els Monjos tenim en marxa la taula educativa, des d’on els diferents actors implicats amb els infants i joves treballen en comú i de manera transversal per fer la diagnosi i donar resposta a tot allò que ha de servir per fer créixer i desenvolupar-se com a ciutadans i ciutadanes del futur, construint de forma participativa el que ha de ser la nostra societat.

D’aquesta manera es dissenyen les accions a realitzar des del municipi, com per exemple els ajuts a famílies per extraescolars, la dinamització socioeducativa des de l’equipament juvenil, l’acompanyament i assessorament per la formació,  exactament com en el punt 3 de les claus de l’èxit de Reykjavík, on els joves cal que facin alguna activitat esportiva per mantenir-se actius, no caure en l’avorriment i aprofitar tot el que des de l’esport es transmet en valors socials i saludables. Tot des del servei públic.

I la dada cabdal, com al punt 5 d’Islàndia, és  que la  implicació política a Santa Margarida i els Monjos és total, ara, abans i en el futur. I una de curiosa:

Reykjavík està governada pel SDA (Aliança Social Demòcrata, associada als Socialistes Europeus, PES), el seu Alcalde té 45 anys, és llicenciat en Físiques i posteriorment en Drets Humans i va entrar com a regidor quan en tenia 30. Santa Margarida i els Monjos està governada pel PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya, associat també als Socialistes Europeus), jo tinc 45 anys, sóc Diplomada en Infermeria i Llicenciada en Ciències Humanitats posteriorment, i vaig entrar com a regidora del consistori amb 34 anys. Vaig viatjar a Islàndia el 2005, i vaig quedar-ne enamorada.

     

Veient això, em vaig adonar de la rellevància de la feina que estem duent a terme l’equip de govern socialista al nostre municipi. Que estem actuant com els països que socialment estan més avançats, aplicant mesures de cohesió social per que tothom tingui les mateixes oportunitats i per contribuir a fer la nostra comunitat socialment equilibrada i justa. I moltes d’aquestes coses passen desapercebudes o senzillament no ens adonem, perquè només veiem el que està malament.

Fets i no paraules a Santa Margarida i Els Monjos, perquè és el que realment importa.

El nostre municipi és, segons la Junta Local de Seguretat d’aquest 2017 el que té l’índex de criminalitat dels més baixos de la Comarca .

L’equip de govern destina 238.000 euros anuals en ocupació en el lleure de  joventut i infància, al voltant del 3% del pressupost.

La regidoria d’esports gestiona el manteniment dels equipaments esportius i les activitats de foment de l’esport, que per l’any 2018 suposa gairebé el 7% del pressupost, que mou més de 300 nens i nenes a l’escola esportiva, més tots els inscrits en les activitats esportives d’adults, a banda del que ofereixen els clubs esportius, que se’ls dona suport.

Es realitzen les curses i cros escolar anualment, els tornejos d’estiu, festivals final de curs,etc. que suposa un gran moviment de persones joves, adultes i infants que va de 600 a 900 participants segons l’activitat.

Des de la regidoria d’ensenyament s’ofereixen beques per colònies, extraescolars i esports, incrementades aquest 2018, perquè  cap nen/a, noi/noia del municipi es quedi sense l’oportunitat d’accedir a aquesta amplia oferta esportiva i  de lleure.

I tot en equipaments 100% municipals: gimnàs municipal, pista poliesportiva, pavelló, camp d’esports, gimnàs escola, Tangram, Mascatarro, biblioteca,…

Som referent a la Comarca en lleure i esport, i cal tenir en compte la gestió pública i de titularitat municipal del servei. I això es nota.

És molt el jovent d’altres municipis que practica el bàsquet, el futbol, hoquei, etc. al nostre municipi, i deu ser per  alguna raó: per la implicació i la importància que li donem com element de cohesió social i convivència.

Tot és millorable per descomptat, les limitacions que tenim no són poques, no som cap gran capital, ni podem pretendre viure dins de cap bombolla, aïllats del món, i està clar que cal la implicació de tothom.

El model islandès s’està copiant en 35 ciutats  d’Europa, entre elles Tarragona, l’única de l’Estat Espanyol i estic molt orgullosa de veure què fem i com ho fem al nostre municipi,  perquè sempre hem cregut en que és així com s’han de fer les coses. Per això més que mai us dic que Viure a Santa Margarida i els Monjos M’AGRADA!

       

Imma Ferret

Desembre 2017

Anuncis
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Setembre 2017

 

Olor de verema, collita enguany avançada,

Tot sembla anticipar-se o potser precipitar-se.

 

A punt les escoles per rebre la canalla,

pendents de retrobar l’amic, el company i mestre.

Perquè tot ha d’estar llest i en ordre,

per acollir els que del futur són l’aposta.

 

Educar en igualtat, solidaritat i llibertat

és el desig de gran part de la societat.

Res més pedagògic que la transmissió de valors,

de respecte, pau i germanor.

 

Deixem de banda tot el que no ens fa millors,

acordem, pactem, dialoguem

i segur que a algun lloc arribarem.

Perquè si algú ens vol fer callar

cridarem més fort fins l’alè esgotar.

 

Aquest setembre ja no es celebra “la Diada”.

De capacitat d’aglutinar la convivència respectada

sembla faltada.

 

Celebrem “una Diada” diferent i descafeïnada,

que ens duu mes enllà de la llibertat anhelada.

D’aquella Catalunya rica i plena que entonem,

no s’escolta més que una veu decantada.

 

Volem la Catalunya rica i plena estimada,

de tothom i per tothom defensada,

per viure i conviure des de la justícia social

amb més drets, més dignes i més reals.

 

Que el seny torni i no ens fem més mal

perquè mai, mai, renunciarem a tenir un país com cal.

 

Molt bona Diada 2017

 

Imma Ferret

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El llenguatge dels àngels: la música

Teodor Curentzis, ha estat el director d’orquestra rus-grec que enguany ha obert el festival de música de Salzburg, que se celebra del 21 de juliol al 30 d‘agost, en aquesta bonica ciutat austríaca, bressol de Mozart. És de les poques vegades que no és un director austríac qui s’encarrega de l’obertura de tan important esdeveniment. Aquest director, assegura que “la música és el llenguatge dels àngels, i cada persona tenim un àngel a la presó del nostre cor.. Així que la música intenta trobar una clau per alliberar l’àngel. I els àngels no entenen de desacords polítics, guerres ni avarícia i el seu idioma és la música i el que pretén és connectar la gent” “La música és l’únic tresor que no té nacionalitat” afegeix. https://www.rt.com/news/397926-salzburg-russian-conductor-currentzis/

Ara a l’estiu, que festivals de música com aquest se celebren arreu del món, i a casa nostra també, és clar, on les festes majors omplen els carrers de balls i alegria, la música pren un protagonisme especial.

Entenent el llenguatge musical com aquell que no té fronteres, ni murs, ni barreres, fora bo que l’entenguéssim també com l’element essencial de relació entre les persones. Compartir moments musicals ens dona benestar , ens fa emocionar, ens provoca sentiments que és bo exterioritzar. Tal com diu Curentzis, hem de buscar aquest àngel interior per poder-lo fer real i que ens dugui a assolir el ple coneixement que ens portarà a ser persones que ens entenem i que entenem el món en pau.

D’aquí la importància de la música. Prenguem consciència del que ens aporta i aconseguirem fer entre tots que la vida sigui un espai de convivència i harmonia. Per això l‘aposta per la cultura musical sempre és fonamental al nostre municipi, des dels balls folklòrics, entitats corals, escola de música o qualsevol altre expressió a través de concerts i ball, que ens apropi, que ens faci compartir, que ens doni sentit de comunitat. Espais on des de ben petita sempre m’hi he trobat molt a gust, ja fos en l’etapa del ball de bastons o cercolets, dirigint la coral infantil El flabiol, fent de grallera dels Gegants dels Monjos, o ara com a membre de la Coral Amics de Penyafel. Així com, juntament amb l’equip de govern i tècnics municipals, fent costat, aportant els recursos necessaris per fer del nostre municipi un dels més rics, plurals i amb contínua oferta musical de la Comarca.

Per això el meu desig que gaudiu d’un estiu ben musical, ple d’activitats, concerts, balls i vetllades, tan en les festes majors que al municipi se celebren, com en festivals que es programen a comarques o ciutats. No deixeu mai de banda l’esperit de la música, és el que ens connecta com a persones i ens ajuda a gaudir del municipi on tothom té el seu espai, perquè així puguem continuar dient que Viure a Santa Margarida i Els Monjos, m’agrada!

Bon Estiu,

Santa Margarida i Els Monjos, juliol-agost 2017

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Llegir ens fa lliures

El mes d’abril és potser el moment de l’any on la cultura pren un protagonisme especial. Esclata la primavera  i comencen a programar-se actes i activitats a l’entorn del Dia Internacional del Llibre, també diada de Sant Jordi, jornada que dona el tret de sortida a  l’activitat frenètica que entitats i associacions organitzen quan ve el temps de sortir al carrer i prendre l’espai públic pel gaudir de tothom.

Per això no és estrany que ara fa 86 anys la proclamació de la II República s’esdevingués  precisament en un mes d’abril, omplint carrers i places de persones anònimes amb afany de llibertat, igualtat i fraternitat. Valors que també reivindico per la societat actual i que no hem d’oblidar.

La diada de Sant Jordi que enguany s’escau a més a més en diumenge, permet posar de manifest la necessitat d’acostar la lectura a tothom, instaurant com a tradició regalar llibres, no només un dia, sinó també en qualsevol altre ocasió. Segons diuen “regalar un llibre, a més a més d’un obsequi, és regalar un delicat  elogi”. Lectures pensades per agradar a xics i grans, amb la intenció de motivar i promocionar aquest hàbit sobretot per a nous lectors. I això és important i segurament resulta obvi avui en dia, però fou  innovador durant la II República.

El fet de llegir permet millorar la lectoescriptura entre els menuts, fent d’aquest moment un aprenentatge personal i compartit,  ja que llegir en família aporta educar-nos en valors. A banda ens permet endinsar-nos en l’univers més profund de la imaginació, i traslladar-nos a mons i moments del tot desconeguts o a l’hora més propers.

Traslladar el gust per la lectura és un valor afegit al moment d’obrir un llibre: és aportar-nos criteri per decidir i escollir, tenir esperit crític i d’opinió, i sobretot ens porta la  llibertat. Llibertat  de volar cap on la ment et porti, de pensar i tenir criteri propi, de forjar la nostra personalitat i pensament. D’aquí  la importància de la lectura. I no només un cop l’any, sinó que ha de ser un inici perquè Sant Jordi sigui cada dia.

I en aquesta llibertat hi tenim  un paper molt important els educadors, pares i mares, tutors, mestres i també administracions públiques, perquè hem de crear i proporcionar aquests espais de lectura.

Santa Margarida i els Monjos és un municipi petit, de 7300 habitants, però tenim una biblioteca pública municipal fantàstica  http://www.santamargaridaielsmonjos.cat/directori/equipaments-publics/biblioteca-municipal que ja té més de 35 anys i  que aporta també aquesta funció a través de tots els professionals municipals que hi treballen i els serveis que ofereix.

Per destacar un d’aquests serveis, m’agradaria comentar les tertúlies literàries, de les quals tinc el gust de poder-hi pertànyer des de la seva creació ja fa més de 10 anys (abans de ser regidora del consistori), que tan per adults com per a joves creen aquest espai de compartir, opinar, criticar i valorar lectures i autors.

Si volem una societat  cohesionada, amb justícia social i amb igualtat d’oportunitats , necessitem que les persones puguin tenir una educació de qualitat que transmeti la lectura com a  valor de llibertat , per aconseguir persones que siguin més solidàries, més respectuoses i més responsables.

Hi ha massa persones al món a les quals se’ls nega encara avui el dret a l’educació, i a saber escriure i llegir, com per desaprofitar nosaltres aquest privilegi i llibertat que tenim.

I aquest és un eix des del qual treballem, hem treballat i seguirem treballant els diferents equips de govern socialistes per continuar dient que viure a Santa Margarida i els Monjos M’AGRADA.

“EL QUE LLEGEIX MOLT I CAMINA MOLT, VEU MOLT I SAP MOLT”

MIGUEL CERVANTES

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Entre Carnaval i el 8 de març

Enguany celebrem el carnaval a finals de febrer, allargant-lo al municipi fins hi tot a principis de març. Dies de disbauxa que apleguen xics i grans participant de rues, balls de disfresses i festes que saben combinar els elements tradicionals amb les coreografies cada vegada més elaborades i complexes de les comparses. Tradició de guarnir carrosses com passa al nostre municipi, on moltes colles ja fa mesos que treballen per elaborar i aconseguir autèntiques obres artístiques i d’enginyeria. Un moment esperat que és culminació de la important feina d’equip que els grups participants a la rua més familiar del Penedès de la qual en gaudim tots plegats a Santa Margarida i els Monjos, omplint els carrers de veïns, veïnes i molts visitants.

D’altra banda, el dia 28 de febrer també se celebra el Dia d’Andalusia, que al nostre municipi és l’entitat de la Casa d’Andalusia de l’Alt Penedès qui prepara tot un seguit d’actes per commemorar-ho. Diada de reivindicació de la cultura i tradició del poble andalús, però també de les aspiracions de terra i llibertat que pregona el seu himne,  sigui  per Andalusia, Espanya i  per tota la humanitat (http://www.juntadeandalucia.es/andalucia/simbolos/himno.html). Així com la necessitat d’expressar-se com a territori en el seu sentit més federalista,  que defensava el pare de la pàtria Andalusa Blas Infante, el qual fou afusellat per falangistes l’11 d’agost de1936, juntament amb l’alcalde republicà de Sevilla Jose González i el diputat socialista Manuel Barrios.

I també és  8 de març, Dia Internacional dels Drets de la Dona, data a l’entorn de la qual es programen al nostre municipi molts actes des de diversos serveis municipals com Dona al dia o Tangram (http://www.santamargaridaielsmonjos.cat/actualitat/agenda?mes=1490997599)  que culminen amb el sopar on ens apleguem més de 300 dones per participar festivament d’aquest acte reivindicatiu.

Tres moments a Santa Margarida i els Monjos, que aquest 2017 conflueixen en dues setmanes.

D’una banda la tradició i cultura de treball en equip per gaudir un carnaval plenament en civisme i companyia d’amics.

També un moment de  reivindicar els orígens de molts dels nostres veïns i veïnes que han contribuït en gran mesura a fer el municipi ric i plural que avui som, perquè no oblidem que el municipi que avui veiem s’ha fet amb el  treball de molts homes i dones d’aquí i de més enllà, del nord i també del sud,  que van trobar a  Santa Margarida i els Monjos el lloc d’acollida per aconseguir benestar i esdevenir tot allò que se’ls va negar a la seva terra natal.

I per descomptat un moment d’apostar per la igualtat i drets de les dones en una data com es el 8 de març, reivindicant que no tan sols amb les polítiques socialistes municipals que apliquem des de fa molt temps, s’arriba a tenir una societat més igualitària, justa i solidària. Calen governs valents tan de Catalunya com de l’Estat, que tornin a creure realment en el valor Dona com element de cohesió  i d’equilibri social. Diguem prou a les diferències salarials, de reconeixement social i laboral, de conductes sexistes, de la cultura del patriarcat que sembla no eradicar-se, de la violència masclista que no fa més que crear víctimes i dolor.

Fa uns dies un eurodiputat ultra polonès, Jarusz korwin-Mikke, va afirmar a l’Eurocambra que les dones “han de guanyar menys perquè son més febles, més petites i menys intel·ligents”. I en resposta a això, l’eurodiputada socialista Iratxe Garcia, li contestà que precisament “ella era allà, en aquella cambra, per defensar les dones europees d’homes com ell”. És un exemple clar de la feina que encara tenim per fer, per lluitar contra aquests tipus de creences i d’idees irrespectuoses, i ho hem de fer tan els homes com les dones. Som dones, movem el món i volem ser dones valorades socialment, dignament i amb igualtat d’oportunitats. Som persones i volem els mateixos drets. Ni un pas enrere.

Per això com a socialistes i al govern municipal, continuem treballant i duent a terme accions com la guia “Aturem la violència masclista”, publicada el passat 2016, el suport psicològic d’urgència a la infància i dones víctimes de violència o el projecte de “l’armari lila” per  que portin a fer créixer i educar en valors per la igualtat d’oportunitats i de respecte. I Poder continuar dient que ser Dona a Santa Margarida i els Monjos, M’AGRADA.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La memòria i els valors democràtics

Quan diem que som socialistes, donem a entendre que formem part d’un grup de persones amb una ideologia i pensament compartit, que parteix de la defensa dels drets individuals i col·lectius de la persona com a dimensió social,  valors democràtics i progressistes dins una societat lliure,  igualitària i  solidària.

Ser socialista, com deia en Jordi Solé Tura, no és un dogma. Ser socialista és un sentiment de pertinença , de compromís social, de creure i fer pel bé comú, de ser conseqüentment d’esquerres i actuar per eliminar desigualtats, cohesionar la societat i aconseguir justícia social. És a dir, allunyat del liberalisme i l’individualisme.

Per a molts pot semblar que no és un pensament que ara estigui de moda, o que sigui adequat a la realitat actual, però per a molts altres tenim el convenciment que és un espai polític plenament vigent i del tot necessari, i que cal que necessàriament sentin seu els més joves de la nostra societat. Una societat on la majoria, no oblidéssim pas, no pertanyem a les elits burgeses adinerades.

Ara fa 144 Anys de la proclamació de la I República a l’Estat Espanyol, el dia 11 de febrer de 1873. Data que fins l’abril del 1931 celebrava el moviment obrer com a jornada reivindicativa del republicanisme federalista. Un primer intent, amb defectes es clar, de portar llum a una societat històricament governada per i per a les classes benestants.

Fa unes setmanes ens deixava en Josep Capellades, mecànic de l’aviació republicana del camp d’aviació dels Monjos i que precisament aquest any passat vam homenatjar en motiu del seu 100è aniversari. Les seves memòries, van quedar recollides al llibre que l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos va col·laborar en publicar, a banda de la seva entrevista que podem veure reproduïda al CIARGA (www.ciarga.cat) . Ferm lluitador per preservar la legalitat democràtica establerta en aquell 14 d’abril de 1931 i que malauradament  va haver de veure l’exili i com s’imposava el feixisme i la dictadura.

També ens acompanyà en aquell emotiu homenatge el passat 17 d’abril de 2016 en Cristóbal Florido, veí de Torrelavit, mecànic igualment del camp dels Monjos i que emociona i esperona veure la solidesa del seu pensament socialista i republicà tants anys després, amb tant de viscut i  lluitat damunt les seves esquenes.

El CIARGA és un exemple més de fets i no paraules del nostre govern socialista, d’un espai de gestió pública del govern municipal, amb els professionals del consistori i la resta d’institucions que hi participen. Una ferma aposta, de dimensió justa, quan pocs hi pensaven en deixar homenatge sòlid, durador i visible, de la segona aposta transformadora de la societat catalana i espanyola, la II República i dels qui amb tot en contra la van defensar fins el final.Gràcies Capellades, gràcies Florido.

Nosaltres no us hem fallat ni us fallarem, ni modes ni jaquetes. A peu del carrer cada dia. Perquè son aquests Valors republicans, federalistes,  de nosaltres socialistes, de solidaritat, d’igualtat, fraternitat, i justícia social, els que ens mouen a participar, comprometre’ns amb la lluita del dia a dia, amb aconseguir una sanitat  i educació pública de qualitat, habitatge digne o defensa dels drets laborals.

Apostar per socialista a Santa Margarida i els Monjos, és això i molt més. Més enllà que formar part directament o no de l’organització com a partit, vol dir creure i sentir seu un projecte comú de construcció municipal, del projecte que ha canviat de manera visible, i des de 1979, el benestar diari dels veïns de sempre i dels nouvinguts en aquest petit municipi de 7300 habitants del Penedès.

Aquest es el meu compromís com a cap visible,  el de l’equip de govern, dels companys de la secció local del PSC i de tots els veïns i veïnes que anònimament vàreu dipositar la papereta de la candidatura socialista el maig de 2015.

Per assolir-ho ara per exemple cal fer obres de remodelació de la pista poliesportiva, millorar l’accessibilitat al consultori, impulsar la taula educativa per treballar transversalment tot allò que afecta joves i infants i les seves famílies, potenciar encara mes el servei local d’ocupació per facilitar la inserció laboral, promoure iniciatives com el mercat d’intercanvi o banc del temps des del servei d’Economia Social i Solidària, millorar els serveis al mercat, estar al costat d’entitats  que treballen per la cultura, impulsar el turisme posant en  valor el nostre patrimoni local, i   tot el necessari per viure i conviure, doncs ho fem. Sense oblidar mai de gestionar els recursos públics amb criteri i professionalitat, amb comptes sense forats, i l’admiració dels que ho veuen de fora.

Perquè és així com entenem que ha de construir-se el municipi, la nostra manera de treballar. Pensem en global però treballem en local.

Per això Continuem el mandat amb el full de ruta escrit entre tots i totes, i per a tots i totes.  I el continuem ampliant i millorant amb les aportacions que ens feu a les reunions de barris, d’entitats o de diversos grups, que aquest any també duem a terme. Perquè el que realment importa per gent socialista com nosaltres, són les persones, el nostre municipi, i dir ben alt que viure a Santa Margarida i els Monjos m’agrada !

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Amb lupa

Quan mirem les coses amb lupa aquestes agafen una altra dimensió. Veiem que segurament hi ha imperfeccions on pensàvem que no, però també descobrim tot allò que és bo i que tampoc ens ho pensàvem veure, i que sempre ens resta invisible quan es mira amb els ulls sense cap augment.

Quan passem  una lupa objectiva  per la realitat tangible dels bens i serveis públics municipals construïts i funcionant des del 1979, més enllà d’una qüestió partidista, es poden veure un munt d’aspectes que ens fan i han fet la vida una mica millor als veïns i veïnes de Santa Margarida i els Monjos.

Es veu aquella plaça amb aquell banc i gronxador on abans hi havia un solar erm. Potser aquell brill de gespa, encara que sigui artificial, del camp d’esports on centenars de joves i petits gaudeixen de la passió esportiva favorita. Aquella bola de colors on els més petits aprenen tot jugant a conviure dins la ludoteca i llars d’infants. Perquè no, la tecla gastada de tant jugar del comandament de la consola on els joves gaudeixen del lleure necessari al Tangram. (www.tangramjove.com)

El plec de paper del llibre que fulleges mentre estàs còmodament assegut a la biblioteca municipal. El pendent de la rampa on abans hi havia escales, que fa la vida més fàcil a qui porta el cotxet, la cadira de rodes o simplement les cames cansades pel pas dels anys. Els pètals de les flors del monument a la memòria de la nostra història recent, que treballa per la cultura de la pau, a l’espai Ciarga. (www.ciarga.cat)

La llamborda que junt amb les seves veïnes formen aquella vorera ampla  que permet passejar i fer compres on abans hi havia cues, clàxons i camions. Aquella pinya del pi per on passegem les tardes pel Parc del Foix. O el dibuix de les rajoles centenàries del castell de Penyafort. L’aroma del tomàquet sortit de l’hort, on a més a més disposem de lloc per guardar les eines necessàries per fer-los créixer, tot això als horts públics del municipi.

La nota escrita a la partitura de la coral a la casa de cultura Mascatarro, al concert de nadal, cultura i germanor, en un espai on abans hi havia un magatzem de la casa modernista. La llum de la sala central de l’equipament Antistiana. L’escalfor i l’olor de cafè amb llet de les llargues tardes d’hivern als  casals d’avis del municipi.

 I un llarg etcètera, cap d’ells inventat ni que caldria passar-hi cap lupa per sobre per veure-ho, on  tot això i més és la realitat del nostre municipi. Perquè és així, perquè moltes coses s’han fet bé i  no se’ls dona rellevància  en certes publicacions perquè hi ha un interès intencionat de no dir-ho. Potser per que tenim un dels municipis de la comarca amb més qualitat de serveis i equipaments?

Perquè gràcies al gran esforç i dedicació pel bé comú dels diversos governs municipals socialistes des de 1979 i tothom que els ha donat suport,  han treballat des de l’arrel, amb fets i no tant amb paraules ni posturejos.  Actuacions que  en podem gaudir tots i cadascun dels veïns i veïnes. I que aquests equips de govern  amb gran tarannà social han treballat i continuem treballant per aconseguir dir que  Santa Margarida i els Monjos  es un bon lloc per viure i conviure. I per això M’AGRADA.

Publicat dins de General | Deixa un comentari